Sempre he tingut una predilecció especial pels miradors (encara que penso que això, en realitat, és una cosa que ens passa a tots), així que tan bon punt vaig saber que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) havia obert, feia pocs dies, les seves dues terrasses no m’ho vaig pensar dues vegades i m’hi vaig passar amb la idea de visitar el que estava segur que seria un nou racó amb encant a la nostra ciutat.

Vaig arribar al museu el dissabte sobre les 16:00h pensant que, al ser l’entrada gratuïta, hi hauria una mica de cua, però no va ser així. Sembla que encara són molts els qui desconeixen que la visita al MNAC és gratuïta tots els dissabtes de l’any a partir de les 15:00h, per aquest motiu aprofito per posar l’accent en aquest fet perquè tenir l’oportunitat de visitar gratis un dels millors museus de la ciutat és una cosa que no podeu deixar de fer.

Com que ja havia visitat en diverses ocasions el museu i com no volia que es fes fosc abans de pujar a les terrasses, el primer que vaig fer en entrar va ser dirigir-me a la taula d’informació perquè m’indiquessin per on es podia pujar a les terrasses. Em van comentar que hi ha dos punts d’accés però si quan arribeu teniu ben lar que voleu anar directament a les terrasses us recomano l’accés que hi ha just a l’entrada, concretament a la part lateral esquerra. Un cop allà s’ha de pujar en ascensor fins al segon pis del Palau Nacional de Montjuïc per, posteriorment, pujar la resta de pisos a peu.

La terrassa de l’avinguda de la Reina Maria Cristina

Un cop vaig arrribar a la part final de l’escala vaig creuar la porta d’entrada a la terrassa i només girar la vista cap a la dreta vaig poder contemplar que, efectivament, no estava equivocat i que les vistes des de dalt del MNAC eren fantàstiques. Per a tots aquells que ja hagueu anat alguna vegada al MNAC, comentar-vos que els llocs visibles des de dalt d’aquesta terrassa són els mateixos que es poden veure des de les escalinates d’accés al museu, encara que la perspectiva sí que és diferent, el què atorga a les vistes una major espectacularitat i dimensió.

Així doncs, en aquesta primera terrassa s’observen, entre d’altres llocs destacats, l’avinguda de la Reina Maria Cristina , amb les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch, les Torres Venecianes, la Plaça d’Espanya , Les Arenes i la Font Màgica de Montjuïc. Bastant més lluny s’albira la serra de Collserola on s’hi pot veure la muntanya del Tibidabo, la Torre de Collserola i el Temple Expiatori del Sagrat Cor de Jesús.

A la part més baixa de la terrassa s’han habilitat tres plafons on s’indiquen els punts d’interès que es poden veure des d’aquesta posició del mirador, una cosa molt útil per localitzar alguns llocs que, donada la seva llunyania des del mirador, passen una mica desapercebuts, com el cas del Parc del Guinardó o del Park Güell.

Un cop vaig haver pres algunes fotografies em vaig adonar de la poca gent que hi havia a la terrassa, símptoma inequívoc que la seva obertura encara és molt recent i molta gent segueix sense conèixer el que, sens dubte, és un dels millors miradors de Barcelona.

A més a més de les diferents vistes, pujar fins a la terrassa del MNAC ens permet veure de prop la part superior de la façana del Palau Nacional i observar els seus nombrosos detalls.

La terrassa que dóna a la muntanya de Montjuïc

Després de diversos minuts a la primera terrassa em vaig dirigir fins a l’altra terrassa, la que dóna a la muntanya de Montjuïc i a la qual s’accedeix mitjançant una estreta passarel·la elevada que permet seguir observant, des d’una posició privilegiada, diversos elements arquitectònics de la façana del Palau Nacional. Durant el trajecte cap a la segona terrassa es poden observa unes bones vistes de la Sagrada Família i de la Torre Agbar, icones representatives de l’skyline de Barcelona.

En arribar a la segona terrassa la panoràmica resulta tambè espectacular. La muntanya de Montjuïc es mostra des d’un angle que fins ara no era possible observar. Des d’aquí es pot veure, tot i que una mica lluny, la torre del Castell de Montjuïc , el telefèric, el sostre del Palau Sant Jordi i la Torre de Telecomunicacions i , gairebé als nostres peus, l’Estadi Olímpic Lluís Companys, els Jardins de Joan Maragall i gran part del Palauet Albéniz.

Després d’una bona estona fent infinitat de fotografies vaig baixar per l’altre accés que hi ha a les terrasses, el que, en comptes de portar-nos fins a la sortida del museu, ens deixa al gran saló del Palau Nacional, el què va fer que no pogués resistir-me a fer algunes fotografies més i a tornar a visitar algunes de les sales del museu.

Galeria de fotos

Informació, mapa i com arribar-hi?

Terrasses del MNAC
Adreça: Palau Nacional (Parc de Montjuïc), Barcelona.
Com arribar-hi?
Metro: Espanya ( línies 1 i 3 ) .
Autobús: línies 9, 13, 27, 30, 37, 50, 55, 56, 57, 65, 79, 109, 157, 165 i autobús turístic.
Renfe: Espanya.
Horari del museu i de les terrasses
1 octubre – 30 d’abril: de dimarts a dissabte de 10:00h a 18:00h. Diumenges i festius de 10:00h a 15:00h.
1 de maig – 30 de setembre: de dimarts a dissabte de 10:00h a 20:00h. Diumenges i festius de 10:00h a 15:00h.
El museu tanca els dies 1 de gener, 1 de maig, 25 de desembre i tots els dilluns, exceptuant aquells que siguin festiu.
Preu del museu
El preu de l’entrada al museu inclou l’accés a les terrasses.
Adults: 12,00€ (hi ha descomptes per a famílies nombroses, grups, aturats i estudiants acreditats)
Gratuïta: majors de 65 anys i menors de 16 . Tots els dissabtes a partir de les 15:00 h , el primer diumenge de mes, els dies 11 i 24 de setembre i el Dia Internacional dels Museus .
Preu exclusiu a les terrasses
Si es desitja es pot accedir únicament a les terrasses del MNAC pagant una entrada de 3,00€. Actualment hi ha una promoció de 2 × 1 (sense data coneguda de finalització).