La tenebrosa silueta de la Torre del Baró que sobresurt a la Serra de Collserola sempre m’havia cridat l’atenció, suposo que perquè les seves formes s’assemblen més a les d’un castell que a les d’una torre. En estar situada en un lloc bastant allunyat, concretament al barri de Torre Baró del districte de Nou Barris, desgraciadament és un lloc poc conegut i freqüentat per la immensa majoria de Barcelonins.
Jo era un d’aquests barcelonins així que, després de molt de temps volent visitar la torre i el mirador de Torre Baró, que es troba uns metres més a baix, i amb la intenció de fer una sèrie de fotografies de les vistes i de l’entorn, fa alguns diumenges que per fi vaig poder apropar-me fins allà. Però sembla mentida com el que va començar com una simple visita a un lloc fins aleshores desconegut per a mi va acabar convertint-se en una extensa i agradable conversa amb part vivent de la seva història.
Història i llegenda de la mal anomenada Torre Baró
Segurament us estigueu preguntant el perquè em refereixo al títol de l’article a la Torre Baró com la “mal anomenada Torre Baró”. Aquest curiós títol així com bona part del contingut de l’article l’hi dec a Josep Martín, un veí del barri de tota la vida, que en veure’m fer tantes fotografies de la torre i del seu entorn se’m va apropar molt amablement i es va prestar a explicar-me la seva fascinant història, posant l’accent principalment que aquesta no era realment la Torre del Baró.
Segons em va comentar i fins i tot va assenyalar en Josep, la torre on vivia el Baró de Sivatte es trobava bastants metres més a baix de la que actualment es coneix com Torre Baró, just als peus de la Serra de Collserola i on actualment s’aixequen tres grans blocs de pisos. Quan la seva filla es va fer gran el Baró li va voler construir una gran torre, però una sobtada malaltia va acabar amb la vida de la seva jove filla, el que va provocar que les obres de la torre es paralitzessin i que mai arribessin a finalitzar-se, quedant en estat d’abandó.
No sé amb certesa quina part hi ha de llegenda i quina part de realitat però sembla que la història que explica el Josep és fidel als fets que van ocórrer. I és que hi ha diverses versions sobre la història de la Torre del Baró. La immensa majoria coincideixen en gran part amb la d’en Josep, encara que difereixen en petits detalls, com que en realitat la torre era per a un fill del Baró de Sivatte, i no per a una filla, i que aquest no va morir sinó que es va posar malalt, optant finalment per no anar a viure a la torre.
Durant la Guerra Civil i la postguerra
Segons va seguir explicant-me el Josep, l’any 1936 l’exèrcit de la República es va instal·lar a la torre, ja que gràcies a les seves característiques era un lloc excel·lent de vigilància. D’aquesta manera podien detectar amb certa antelació l’arribada dels avions italians enviats per Benito Mussolini per bombardejar la ciutat, per tot seguit avisar a les bateries antiaèries del Carmel perquè es preparessin. Poc temps després de finalitzar la guerra va ser l’exèrcit Franquista qui va prendre el control de la Torre del Baró. Després d’alguns anys l’exèrcit va marxar, retornant a la torre al seu estat d’abandó habitual.
Fotografies de la Torre del Baró
Torre Baró, el nou mirador de moda de Barcelona?
Actualment la Torre Baró segueix abandonada però Josep Martín em va confirmar una notícia que havia llegit feia algun temps i que just aquesta setmana ha tornat a cobrar força. Es tracta de l’existència d’un projecte, previst per a aquest estiu, de condicionament de la torre com a mirador i punt d’informació de Collserola. Per dur-ho a terme es pretén millorar el seu aspecte exterior i adequar l’interior de la mateixa per donar cabuda al seu nou ús, instal·lant fins i tot un bar amb terrassa. El més probable és que dins d’aquests plans de condicionament de la Torre del Baró com a mirador estigui també el de replantar alguns arbres situats just davant, ja que actualment impideixen que es pugui gaudir d’unes millors vistes de Barcelona.
Després de la visita a la Torre Baró i la xerrada amb el Josep Martín em vaig quedar amb ganes d’endinsar-me una mica més per la Serra de Collserola i els seus miradors, una cosa que donada la meva impaciència no va poder esperar més d’un dia, però això és una altra història que us espero explicar en breu. Us recomano que us apropeu fins a la Torre del Baró abans que les millores projectades es duguin a terme ja que és més que probable que, igual que ha ocorregut amb el mirador del Turó de la Rovira, el lloc s’acabi massificant i, en conseqüència, acabi perdent part del seu encant original. Per això, i a falta encara d’un bar on prendre alguna cosa, una excel·lent opció és que us prepareu un petit pícnic i que aprofiteu per gaudir de forma tranquil·la d’unes fantàstiques vistes de Barcelona.
Mirador de Torre Baró
Uns metres més a baix de la torre es troba el mirador de Torre Baró, que permet observar unes millors vistes de Barcelona gràcies al punt elevat que s’ha aixecat. Des d’aquí és on vaig fer la gran majoria de fotos de la ciutat. Observareu que a diverses fotografies apareix l’estesa elèctrica i és que, just uns metres per sota, aquest creua la Serra de Collserola. Al principi em va resultar una mica molest ja que entorpeixen part de la visió de Barcelona però després em vaig adonar que també formava part de l’entorn i que la seva presència li donava un aire diferenciador respecte a d’altres miradors.
Però…qui és el Josep Martín?
Originari d’una família molt humil, com tantes que hi vivien en aquesta zona de Barcelona durant la complicadíssima època de la Guerra Civil Espanyola i de la postguerra, el Josep Martín és una d’aquelles persones que malgrat totes les adversitats que se li van presentar al llarg de la seva vida, va lluitar pels seus somnis. I es que amb 11 anys i per poder donar de menjar a la seva familia es va veure obligat a deixar la seva formació com a escultor a un petit estudi del barri de les Roquetes per treballar com a soldador. Però no es va rendir i recolzant-se en l’ofici que teòricament havia truncat el seu somni va descobrir en la soldadura i de forma totalment autodidacta una nova tècnica escultòrica que li va acabar reportant no pocs èxits.
Reconec que algunes de les seves històries semblaven tan fascinants com surrealistes (va conèixer al director del Museu Picasso, va esculpir un bust a Dalí al que fins i tot va arribar a conèixer, va visitar la Zarzuela, algunes obres seves es trobes a diversos ciutats d’Espanya i així fins a un llarg etc.) que, malgrat la sinceritat amb la qual semblava parlar, vaig arribar a dubtar que aquestes poguessin ser certes. Però després de realitzar algunes comprovacions vaig trobar diversos documents, destacant un article sobre ell a El Periódico que confirmava que les històries personals que em va explicar eren certes.
En broma li vaig comentar al Josep que la seva vida mereixia ser explicada en un llibre i va resultar ser que el més probable és que durant aquest mateix any es publiqui un llibre sobre la seva vida, en el qual ja porta bastant temps treballant-hi. Al llibre explicarà des dels seus complicats anys d’infantesa, durant els quals havia d’anar a buscar una mica de menjar a Collserola o demanar una mica de pa a l’exèrcit de la República que havia pres la Torre Baró, fins a les seves vivències com a escultor de personatges molt coneguts.
Tal com em va dir el Josep, ell no domina “aquestes coses d’Internet” i no sé si alguna vegada llegirà aquest article però m’agradaria deixar constància del meu agraïment per haver-me dedicat uns minuts del seu temps per, tan amablement, explicar-me part de la seva vida i de la història de la “mal anomenada Torre del Baró”. Es va acomiadar comentant que molts diumenges puja fins a la Torre Baró per descansar, reflexionar, pensar i explicar a d’altres afortunats part de la seva i, perquè no dir-ho també, de la nostra història.
Galeria de fotos
Mapa i com arribar-hi?
Direcció: ctra. Alta de les Roquetes, 328, Barcelona.
Coche o moto
Es pot arribar a la Torre del Baró amb cotxe o moto i aparcar a l’aparcament gratuït que hi ha al costat del mirador de Torre Baró, o si està ple fer-ho en algun petit descampat de la zona o en els aparcaments laterals, d’una mica més abaix, de la carretera Alta dels Roquetes.
Autobús
Línies: 81, 82 i 127.
Metro
Parades: Roquetes (línia 3) i Trinitat Nova (línies 3 i 4).
A continuació podeu pujar caminant, alguna cosa que us portarà uns 15 minuts i que us servirà per gaudir d’unes boniques vistes de Barcelona durant la pujada. No és un camí molt costós de pujar però si ho preferiu podeu agafar l’autobús (81, 82 i 127) que us deixarà molt més a prop.
No Comment