Actualització 22 oct. 2022
La Castanyada, Tots Sants i el Dia dels Morts o dels Difunts, són tres tradicions estretament lligades entre elles. Tenen lloc durant el mateix període de l’any, durant la tardor, concretament entre els dies 1 i 2 de novembre i el seu vincle és el del record pels difunts.
En algun cas, guarden certes similituds, encara que salvant les òbvies distàncies existents, amb altres importants celebracions d’aquest tipus habituals d’altres països i cultures, com per exemple la Nit d’Halloween, tradicional dels EUA i dels països anglosaxons, tot i que a causa de la globalització estesa per mig planeta, inclosa també Catalunya, i el Dia de Morts de Mèxic, on es recorda i rendeix un particular i colorit homenatge als morts.
Tot sobre la Castanyada i Tots Sants a Barcelona
La Castanyada és una de les tradicions que, tots els que hem nascut a Barcelona o a la resta de Catalunya, Balears o Aragó, tenim molt interioritzades. És l’equivalent al Magosto, una celebració que té lloc en algunes zones de la resta d’Espanya (Astúries, Galícia, Zamora, Salamanca, Càceres, etc.), amb la que guarda importants similituds.
Pel que fa al dia de Tots Sants, l’1 de novembre, se celebra de forma gairebé homogènia a tota Espanya, i en ella s’honra a totes les ànimes que, després de passar pel purgatori, han trobat la vida eterna al costat de Déu.
La tradició Gastronòmica de la Castanyada
Durant la Festa de la Castanyada, com es pot apreciar pel seu nom, la gran protagonista és la castanya, encara que és cert que ho comparteix amb un altre producte típic de la tardor, el moniato. Així doncs, durant aquest dia, 1 de novembre, es mengen castanyes i moniatos rostits. Aquesta peculiar tradició gastronòmica, que coincideix amb la festivitat religiosa, encara que d’origen Cèltic, de Tots Sants, es remunta a diversos segles enrere.
Llavors, i en alguns pobles encara se segueix fent, les campanes de l’església tocaven a morts (sonaven en honor a tots els morts) durant la nit de Tots Sants, de l’1 al 2 de novembre, i gairebé fins que s’albirava la primera llum de l’alba. Per combatre el fred durant la llarga nit, se solien consumir productes calents, sent els grans protagonistes les castanyes i els moniatos rostits, típics del període tardorenc que començava i molt assequibles econòmicament parlant.
En l’actualitat, es mengen castanyes i moniatos rostits no solament durant l’1 i 2 de novembre, sinó durant gran part de la tardor i de l’hivern. A més a més, són típiques altres especialitats gastronòmiques, com els famosos Panellets i la Fruita Confitada, que solen acompanyar-se amb un got de Moscatell.
Moniatos
Es tracta d’un tubercle, igual que la patata, tot i que al contrari d’aquesta, d’un sabor dolç. Durant La Castanyada, és habitual consumir el boniat rostit, que és la manera en que es prepara a les parades tradicionals, encara que també es pot coure o fregir i tallanr de diferents maneres per atorgar-li una textura diferent.
Fruita Confitada
Habitual en l’elaboració d’infinitat de dolços a diversos països, es tracta de la típica fruita (algunes de les més utilitzades són cireres, dàtils, pinyes, préssecs, peres, pomes, taronges i altres fruites cítriques), que se submergeix en almívar per, posteriorment, almenys en la majoria de les ocasions, setinar-les per donar-hi aquest toc dolç, típic de la fruita confitada.
Moscatell
El Moscatell és un vi dolç o semi-dolç elaborat arran de la varietat de raïm Moscatell. Durant la seva elaboració, i per aconseguir el seu sabor dolç típic, se sotmet a una fermentació parcialment alcohòlica on, al most ja fermentat i alcohòlic, se li afegeix most fresc recent premsat.
Panellets
Es tracta d’un dolç de textura esponjosa i que s’elabora tradicionalment amb sucre, ametlla crua mòlta, ratlladura de llimona i de vegades ou, del que s’utilitza la seva clara per vernissar l’exterior del panellet, al que se li afegeixen un bon grapat de pinyons per recobrir-ho. Posteriorment, es forneja i ja està llest per degustar.
Dit això, en l’actualitat, les variants de panallets són moltes, incloent amb cafè, xocolata, cireres, coco, taronja, etc. Es compren en les fleques i pastisseries, encara que també es troben, tot i que elaborats industrialment i no tan saborosos, als supermercats.
Castanyes
La Castanya és el fruit del castanyer, un arbre que creix en un gran nombre de boscos d’Espanya i de molts altres països. Cal recordar que la temporada de castanyes inicia amb els primers dies de la tardor, quan comencen a madurar.
La tradició més popular de la Castanyada mana que es consumi rostida i al carrer, fet que degut al fred de gran part de la tardor, és més que comprensible. Tot i així, també es pot consumir crua, bullida o, fins i tot, dolça i, per descomptat, a casa.
Parades de castanyes i moniatos a Barcelona 2022
Lamentablement, cada vegada és més difícil trobar als carrers i places de Barcelona les típiques parades de castanyes i moniatos. Tot i així, gràcies a uns quants valents que segueixen mantenint viva aquesta tradició de rostir al moment i vendre aquestes delícies tardorenques ben calentes en petites estructures temporals, podem continuar gaudint d’aquesta bonica tradició.
Malgrat que el nom que reben és el de parada de castanyes, la veritat és que aquestes, les castanyes, comparteixen protagonisme amb el moniato, ja que les preparen de la mateixa manera, rostides en un braser. A continuació, trobareu un mapa on es mostren les parades de castanyes i boniatos que trobareu aquest any 2022 als carrers de Barcelona.
La gran majoria de parades mostrades al mapa es poden trobar als carrers i places de la ciutat de Barcelona des del mes d’octubre fins al final de l’hivern. Tot i així, en algun cas puntual, es munten pocs dies abans de l’1 de novembre i es desmunten una o dues setmanes més tard.
Un dels personatges més representatius de La Castanyada, és la típica castanyera, amb la que se sol representar aquesta festivitat, tot i que, com és normal, enales parades de castanyes es poden trobar tant homes com dones que preparen i venen les castanyes i moniatos.
Aquesta icònica figura, és la d’una dona anciana, que abillada amb roba d’hivern humil i de color fosc (marró i negre normalment), es cobreix el cap amb un mocador per protegir-se del fred mentre s’escalfa al foc del braser on rosteix els moniatos i les castanyes.
Pot ser que sigui una batalla perduda, i és que contra la força de la globalització, que ens ha portat una festa, Halloween, que comparteix dates (nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre) amb la nostra Castanyada i que pot resultar molt més divertida, colorida i, en definitiva, atractiva, sobretot pels nens i joves, resulta difícil competir.
En els últims anys, Halloween ha anat guanyant molt terreny en tendes i negocis, ambientats amb els cànons habituals (carabasses, ratapinyades, teranyines i diversos elements terrorífics) durant aquestes dates, en bars musicals i discoteques, que organitzen festes temàtiques i, perquè no dir-ho, també en algunes escoles que també s’uneixen a aquesta moda que sembla que ha arribat a casa nostra per quedar-s’hi.
El Dia dels Morts, conegut també com a Dia dels Difunts o Dia de les Ànimes, se celebra cada 2 de novembre i és tradició pensar en una manera especial en els morts més propers, resant per ells i portant flors als cementiris on es troben enterrats.
Al no tractar-se d’un dia festiu, moltes persones opten per visitar els cementiris el dia 1 de novembre, Dia de Tots els Santos i festiu a tota Catalunya i resta d’Espanya. Cal dir, que aquesta tradició d’anar a visitar als difunts més propers al cementiri, malgrat mantenir-se encara ben viva, no és tan seguida com anys enrere, i és sobretot la gent més gran la més fidel a la mateixa.