No m’agraden massa els esdeveniments on els grans terrabastalls són els protagonistes, però d’ençà fa uns anys vaig veure les imatges dels trabucaires disparant durant les festes de la Mercè vaig decidir que algun dia, sí o sí, superaria les meves reticències a aquests actes una mica sorollosos i m’aproparia a veure el que semblava un espectacle visual i sonor impactant.

I així va ser! Amb l’autoimposada excusa de fer unes fotos i escriure un petit article sobre l’actuació dels trabucaires durant les festes de la Mercè vaig buscar entre totes les activitats que s’organitzaven fins que vaig trobar la dels trabucaires: dimarts 24 de setembre a les 9:45h a l’avinguda de la Catedral.

Un cop va arribar el dia i, desprès de matinar un dia festiu, em vaig plantar a l’avinguda de la Catedral sobre les 9:30h. A aquella hora ja hi havia alguns membres de les diferents colles de trabucaires, molts d’ells intercanviant paraules amb uns fotògrafs que semblaven assidus a aquest tipus d’esdeveniments, tant professionals de diferents mitjans de comunicació com aficionats. Com que encara quedaven alguns minuts pel començament de les galejades vaig decidir “escalfar” una mica la càmera i començar a fotografiar els diferents membres de les colles que es trobaven davant de la Catedral i també els que mica en mica anaven arribant.

Una mica abans de l’hora d’inici, un membre d’una de les colles va prendre la iniciativa i va començar a indicar als seus companys que s’anessin col·locant en fila. Uns minuts desprès, entre rialles i converses disteses, van acabar formant una filera d’aproximadament 50 trabucaires.

Quan estaven a punt de començar amb els trets em vaig adonar que tots anaven protegits amb taps per l’oïda, un aspecte amb el qual no hi vaig pensar abans de sortir de casa i que va fer que comencés a preocupar-me sèriament per no haver-ho tingut present. “Com no hi havia pensat en això?” Per sort vaig poder comprovar que la immensa majoria dels assistents, encara poca gent però que cada vegada anava augmentant atrets per la curiosa indumentària d’uns homes i dones armats amb imponents trabucs, tampoc portaven taps. Així que, no se si per enganyar-me o no, vaig pensar que potser era millor així, ja que d’aquesta forma ho viuria amb més intensitat.

I va arribar el moment que tant esperava, el primer component de la fila de trabucaires va aixecar el trabuc i va disparar. El terrabastall va ser molt fort tot i que de seguida va quedar tapat pel tret del segon component de la fila i així amb cadascun d’ells.

Quan tots els trabucaires havien fet el seu tret es va tornar a realitzar una segona tanda de trets. Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que un dels trabucaires es prenia amb extrema passió la cerimònia del tret per la qual cosa a partir d’aquell moment vaig decidir fer un seguiment especial a aquest home i, per aquest motiu, trobareu diverses fotos seves en aquest article.

La successió de trets s’anava repetint mentre els trabucaires avançaven a pas lent. En un parell d’ocasions tots els trabucaires van disparar alhora les seves armes per la qual cosa el soroll era major. Un cop al carrer del Bisbe, tots els que anàvem acompanyant als trabucaires ens vam veure pràcticament envoltats per ells i els trets que semblaven sonar amb força a l’ampli espai de la plaça de la Seu es van tornar molt més sorollosos a causa de l’estretor del carrer del Bisbe. Desprès d’un parell de minuts en el carrer del Bisbe em vaig desviar pel carrer de la Pietat per dirigir-me cap a la plaça de Sant Jaume i allà vaig rebre els trabucaires.

Un cop a la plaça, el soroll dels trets que provenien del carrer del Bisbe es podien escoltar cada vegada amb major intensitat fins que, finalment, vaig poder veure els primers trabucaires accedint a la plaça. Poc a poc es van anar agrupant per colles, així que vaig optar per quedar-me a prop d’una d’elles i no moure’m molt per tenir una bona posició des de la qual seguir fent fotos. Com sabia que l’acte finalitzava quan els trabucaires rebien les autoritats a les portes de la Casa de la Ciutat vaig decidir quedar-me al costat de la colla que es va situar just davant de l’Ajuntament de Barcelona i, encara més, quan vaig veure que era la colla “del meu amic” el trabucaire.

Quan totes les colles havien format un cercle van començar un altre cop les galejades. Tant de temps a prop dels trets va fer que m’acostumes al soroll que provocaven malgrat no deixava de preguntar-me que pensaria un turista o una persona despistada que passes per la zona en aquell moment. Crec que més d’un segurament va sortir corrent perquè no sabia que passava!

Els trets no paraven però tot i així l’escena no deixava d’impressionar-me i, especialment, quan el meu trabucaire preferit i el de tots els que ens trobàvem al seu voltant realitzava el seu corresponent tret tot ficant-se en el seu paper. I és que a més a més de tenir un estil quelcom peculiar a l’hora de disparar, el soroll del tret del seu trabuc era més intens que el de la resta de trabucaires.

Finalment i després de col·locar la pólvora restant en el centre del cercle de la colla, el líder de la colla va disparar sobre ella amb la conseqüent fumarada que es va formar, finalitzant-se així l’acte.

En aquell moment i entre el tumult dels presents va baixar l’alcalde, Xavier Trias, que va rebre al President de la Generalitat, Artur Mas, a les portes de l’Ajuntament per dirigir-se cap a la basílica de la Mercè.

Desprès de fer les últimes fotos, crec que van ser unes 400 fotos en 45 minuts, em vaig dirigir, amb les orelles adolorides, cap al complexa museístic del MUHBA de la plaça del Rei per continuar amb el que va ser un dia de La Mercè mogut i interessant.

Galeria de fotos i vídeo

Mapa del recorregut de les galejades de la Mercè

Inici: av. de la Catedral, Barcelona.
Recorregut: av. de la Catedral, plaça Nova, carrer del Bisbe i plaça Sant Jaume.
Final: plaça Sant Jaume.