Favoritos

Probablement la visita guiada a la basílica de Santa Maria del Pi, hagi estat, juntament amb la visita guiada a Sant Pau del Camp i la ruta medieval organitzada per Raval Cultural, la millor i més interessant visita a la qual he assistit des que vaig començar amb el projecte de irBarcelona.

I és que a la seva rica i gairebé inesgotable història, se li uneixen les increïbles vistes que es contemplen des del seu campanar, un dels millors miradors de la zona, donant com a resultat una visita guiada molt completa i interessant, la qual cosa li permet destacar entre les cada vegada més nombroses propostes històric-culturals que s’organitzen.

Si a tot això li afegim que l’encarregat de guiar-nos durant el recorregut per l’interior de l’església i pel seu campanar és l’arxiver de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas Segura, una autèntica enciclopèdia vivent de la història particular de la basílica i en general de tots els esdeveniments històrics que van influir d’una o una altra manera en el seu esdevenir, el resultat final no pot ser millor. I és que les seves explicacions estan plenes de pinzellades històriques, anècdotes, detalls i llegendes, explicades en tot moment amb la passió que només algú dedicat en cos i ànima a fer el que més li agrada pot arribar a transmetre.

El dia de la visita

Després d’un primer intent, frustrat per la espessa boirina que va cobrir el cel de Barcelona durant alguns dies, per fi vaig poder assistir a la visita guiada a Santa Maria del Pi. El cel estava una mica ennuvolat però semblava que el sol, encara que fos tímidament, anava a fer aparició així que finalment vaig optar per no anul·lar la visita.

Pujada al campanar

Després d’uns minuts esperant a l’interior de l’església al que fos l’hora del començament de la visita, va aparèixer Jordi Sacasas que, després d’una breu presentació, ens va acompanyar a tots els presents cap a la porta d’accés a les escales del campanar.

Primer pis del campanar

Quan amb prou feines havíem pujat una desena d’escales vam fer la primera parada, moment en el que Jordi ens va posar en antecedents històrics, tant de la basílica com del seu campanar. Aquest, octogonal i de forma piramidal, es va projectar separat de l’estructura de l’església i amb parets de tres metres de grossor per poder corregir la inclinació de la mateixa. Quan es va aixecar, al segle XIV, era el campanar més alt de Barcelona. El que podem veure en l’actualitat és el resultat de l’ampliació duta a terme durant el segle XIX.

Segon pis del campanar

Després d’aquestes primeres explicacions vam començar a pujar part dels 260 esglaons de l’escala de cargol que porten fins al campanar. Els esglaons són originals i la gran majoria dels mateixos es troben en un bon estat de conservació, encara que a causa de l’erosió produïda per l’ús constant durant diversos segles s’han anat erosionant i, en conseqüència, s’han hagut d’omplir amb ciment. Durant la pujada val la pena donar una ullada des de les petites finestres ja que mostren una pinzellada de les vistes que ens esperen a la part alta de la talaia.

vista Catedral de Barcelona

L’estretor de l’escala
El recorregut és bastant estret però el fet que la pujada fins a dalt no es faci de cop possibilita que persones que tinguin certa fòbia als espais tancats així com que les persones grans que no tinguin excessives dificultats per caminar puguin pujar.

Una vegada s’arriba al segon pis ens reben les 6 campanes (originàries dels segles XVI al XVIII) amb les que compta el campanar. La Campana Major, anomenada de forma popular Antònia és la més gran de totes i malgrat no ser l’original que va tocar a sometent al 1714 sí que està feta amb les seves restes. Aquesta va ser l’única de les campanes que, donada les seves dimensions, es va haver de pujar per la part exterior del campanar. En l’actualitat està pendent d’una reparació perquè se li pugui donar un ús més habitual del que se li pot donar actualment. Encara així vam tenir l’ocasió d’escoltar el seu característic so quan Jordi Sacasas va tirar d’amb força de la seva corda. El contrapunt a la Campana Major ho posa la Campana Petita, coneguda com Esquirol i que, com bé indica el seu nom, és la més petita de totes.

campana Antònia (campana major)

Si us fixeu en les seves parets observareu que en elles hi ha diferents gravats, realitzats pels diferents mestres d’obres que van dirigir la construcció i reformes del campanar així com d’alguns dels campaners que hi van treballar.

Curiositat
Encara avui dia i darrera d’una pedra es pot apreciar un to més fosc de la pedra, fruit del foc que feien els campaners per escalfar-se i per preparar-se una mica de menjar i és que, eren tantes les vegades que sonaven les campanes, que aquests amb prou feines baixaven del campanar. Per aquest motiu contaven amb una petita construcció en un dels laterals, que utilitzaven per protegir-se de les inclemències del temps.

Vistes des de la terrassa del campanar

Finalment, i després de pujar la resta d’escales que faltaven, var arribar a la terrassa del campanar. Les vistes que ens esperaven eren increïbles, resultant difícil pensar en d’altres iguals a la zona i es que, tot i que les vistes des de Santa Maria del Mar així com les que ofereix la terrassa de la Catedral són fantàstiques, cadascuna té les seves pròpies característiques i encara que alguns dels llocs que s’observen són comuns la visió dels mateixos canvia de forma radical.

vista de Ciutat Vella

La panoràmica de 360º ens delecta amb la silueta d’infinitat de llocs característics de la ciutat, com la pròpia Catedral de Barcelona, les Rambles i molts dels seus edificis més emblemàtics, com el Gran Teatre del Liceu, del que es veu perfectament la seva façana així com la seva descurada terrassa. Una cosa que em va cridar molt l’atenció va ser la inaudita vista de la part superior de la plaça Real, de la que es pot observar poc més que la seva rectangular forma i les seves palmeres sobresortint per damunt.

vista de la plaça Reial

Del la part del litoral de Barcelona destaca la visió, tocant el mar, del barri de la Barceloneta, de l’hotel W Barcelona i del telefèric Aeri del Port, que va fins a la muntanya de Montjuïc i que, per descomptat, també és visible des d’aquí, destacant-hi la silueta del Palau Nacional de Montjuïc i de la torre de telecomunicacions. Girant una mica el cap també podreu veure la serra de Collserola, coronada pel Temple Expiatori del Sagrat Cor de Jesús i la Torre de Collserola.

vista Barceloneta

Encara que sembli mentida, d’entre tots aquests coneguts llocs de la ciutat no es troba el que més em va cridar l’atenció i és que aquest no va ser un altre que el de la sorprenent imatge que transmet el conjunt de terrasses dels edificis de Ciutat Vella que queden als peus de la torre del campanar i que mostra la Barcelona més autèntica, la de la seva gent.

Si us fixeu bé podreu veure clarament el perímetre de l’antiga ciutat romana, delimitat pels carrers Banys Nous i Avinyó, alguna cosa en el que vam caure gràcies al comentari d’una de les persones que feia la visita.

Anotació
Segons va comentar el Jordi Sacassas, en dies molt clars i d’una gran visibilitat és possible observar, des de l’alt del campanar, la silueta de la illa de Mallorca.

No vaig mirar el rellotge però estic convençut que vam estar prop de mitja hora gaudint de les increïbles sensacions que transmetia aquest idíl·lic lloc i és que, a més de relaxar-nos gràcies a la pau i tranquil·litat del mirador, també vam poder aprendre multitud de coses gràcies a les explicacions històriques i arquitectòniques de Jordi Traguessis.

L’interior de l’església

El museu i el tresor

Després de baixar els 260 esglaons de l’escala, que prèviament havíem pujat, ens vam dirigim cap al tresor de l’església. En aquesta petita sala és on es fonien les campanes i el forat que s’observa al sostre i que arriba fins a l’alt del campanar és l’espai que permetia pujar-les fins a dalt.

Custòdia Major del Pi

Cadascun dels seus dos laterals compta amb un quadre, “L’adoració dels Reis” del pintor Juan Carreño de Miranda, deixeble de Velázquez i Rubens, i “La Sagrada Família” d’Antoni Viladomat, enterrat en la mateixa basílica de Santa Maria del Pi. Acompanyant als quadres hi ha dos escuts d’armes originals del segle XIV, dels que només es conserven tres a tota Catalunya, estant el tercer també en possessió de l’església, encara que es troba guardat ja que el seu estat actual així ho aconsella.

L’element que més crida l’atenció és la Custòdia Major del Pi, realitzada en plata i situada a la vitrina central, de la qual únicament existeixen altres tres, de característiques similars, a tota Catalunya. Al costat d’ell es troba el Lignum Crucis, un reliquiari de l’any 1498 que el Rei Martí va regalar a l’església i que és la primera peça renaixentista feta a Catalunya de la que es té coneixement.

Anotació
Poc abans de la presa de Barcelona per part de les tropes franquistes, l’any 1936, les peces del tresor de l’església de Santa Maria del Pi van desaparèixer. Els veïns les havien salvaguardat de possibles espolis per, més tard, acabar retornant-les a la seva ubicació original.

La Rosassa

Si abans d’entrar a l’església hi ha un element que crida l’atenció, per damunt fins i tot del campanar, és l’enorme rosassa de 10 metres de diàmetre, visible des de la plaça del Pi. Es tracta de la rosassa més gran de Catalunya, superant per poc al de la Catedral de Tarragona.

rosassa basílica Santa Maria del Pi

El seu disseny segueix l’esquema originat per la rosassa de la Catedral Notre Dame de Paris. El seu gran colorit, gairebé hipnòtic, el conformen diferents vitralls, en els quals es mostren diverses representacions, sent la majoria de contingut religiós. Són els casos de l’Estel de David, de 12 puntes, on cadascuna d’elles fa esment a una de les 12 tribus d’Israel i el de la la il·lustració de la nova arribada de Jesús i de la fi del món. D’entre els elements no religiosos destaquen l’escut de la Corona d’Aragó i el del Pi.

L’actual rosassa data de l’any 1950. És una còpia exacta de l’original, trencada en milers de trossos quan l’any 1936 va caure enmig de la plaça del Pi degut a l’incendi de l’òrgan, situat just sota seu i que havia estat provocat per milicians. No va ser la primera vegada que succeïa una cosa així ja que l’any 1428, aquesta vegada després d’un devastador terratrèmol, la rosassa de la basílica de Santa Maria del Pi també va caure sobre la plaça.

Presbiteri

L’element més important del presbiteri de l’església és la imatge de la Mare de Déu del Pi, que presideix l’altar. Realitzada amb pedra del Vallés, tova i en conseqüència molt emmotllable, es tracta d’una talla gòtica, originàriament policromada, del segle XIV. De forma miraculosa, la talla de la verge va ser l’única peça del retaule major que va sobreviure a la bomba que va caure a l’església durant el bombardeig de l’any 1714. Pocs anys després es va situar a la façana i durant les destrosses sofertes per la basílica la talla va acabar trencant-se. Les seves peces es van traslladar fins al monestir de Pedralbes, on va ser restaurada. Finalment, i després de tants anys, fa relativament poc temps que la imatge de la Mare de Déu del Pi torna a estar en el seu emplaçament original.

vitralls Santa Maria del Pi

Valoració de la visita
Malgrat les més de dues hores que va acabar durant la visita, donada la gran quantitat de coses a explicar i al fet que aquesta es va desenvolupar d’una forma amena, dinàmica i totalment participativa, la veritat és que em vaig quedar amb ganes de més, de conèixer més detalls de la pròpia història de l’església i de cadascun dels fets històrics que la van afectar directa i indirectament. Crec que he explicat massa coses en aquest article, no era la meva intenció, però igual que li passa a Jordi Sacasas quan parla de “la seva església”, a mi també em costa sintetitzar en poques paraules la meva passió a l’hora d’escriure sobre allò que m’agrada.

Tipus de visita i presu de l’entrada

L’accés a l’interior de l’església de Santa Maria del Pi és de pagament fora de l’horari de misses. El motiu esgrimit per cobrar és la necessitat d’obtenir recursos per finançar la gran quantitat de reformes pendents de la basílica, tant a nivell estructural com d’alguna de les seves peces més valuoses. Bona prova d’això és el lamentable estat en el que es troba l’arxiu de l’església, amb goteres i tot i que compta amb importantíssims documents que podrien arribar a perdre’s si alguna cosa ocorregués al seu interior.

Malgrat ser una decisió controvertida tots els diners ingressats amb la venda d’entrades van a parar íntegrament a la rehabilitació de l’església així que, encara que és una decisió que no m’acaba d’agradar, comprenc la mesura presa i és que rehabilitar i mantenir en bon estat un monument històric com aquest té un gran cost.

Visita per lliure

El cost de la visita per lliure a l’interior de la basílica és bastant assequible, existint a més descomptes per a diferents tipus de visitants.

Preu

Adults: 5,00€.
Descompte: 3,50€ per a joves de 7 a 16 anys, majors de 65 anys i amb el carnet d’estudiant.
Gratuït: nens de 0 a 6 anys, persones en atur i persones discapacitades.
Grups (+ de 20 persones): 4,00€ per persona.
Col·legis: 3,00€ per alumne.
Famílies (2 nens o més): 15€ (tota la família).
*Si es desitja es pot llogar, per 2,00€, una àudio-guia que us acompanyi durant la visita.

Horari: durant tot el dia a excepció del dissabte a la tarda i del diumenge al matí, ja que es celebren les litúrgies.

Avís important
La visita per lliure no inclou la pujada al campanar. Per a qualsevol dubte sobre aquest tema podeu contactar directament amb l’església del Pi.

Visita completa guiada

Realment la visita més il·lustrativa i que, segons la meva modesta opinió, més val la pena, és aquesta. L’inconvenient és el seu cost, que pot resultar massa elevat per a algunes persones i en conseqüència acabar per dissuadir-les a l’hora de realitzar aquesta visita. Tit i això, si realment és una temàtica que us interessa i us ho podeu permetre, val molt la pena. També us suggerim que us fixeu en els descomptes que s’apliquen perquè és probable que us pugueu beneficiar d’algun d’ells, suposant en tal cas un estalvi important en el preu final de l’entrada.

Preu

Adults: 12,00€ (sense pujar al campanar: 6,00€).
Descompte 1: 8,00€ per a joves de 7 a 16 anys, majors de 65 anys i posseïdors del carnet d’estudiant (sense pujar al campanar: 5,00€).
Descompte 2: 4,00€ per a nens de 0 a 6 anys, persones en atur i persones discapacitades.

Visita en castellà / català: dimecres i dissabtes a les 12:00h i divendres a les 17:00h.
Visita en anglès: dimecres i dissabtes a les 13:30h i divendres a les 15:30h.
Durada: 1 hora i mitja (pot allargar-se en funció del transcurs de la visita)
Idioma: en català o castellà, en funció que tots els integrants del grup entenguin o no el català. Contactant previament amb la basílica també s’ofereixen visites en alemany.
Visita guiada per: Montse Sacases o Xavier Sacasas.

ACTUALITZACIÓ: TAMBÉ A LA TARDA
Des de fa unes setmanes també s’ofereix una visita guiada els divendres a la tarda, fent-ho coincidir amb el capvespre. Això permet gaudir d’una magnífica posta de sol i observar com la ciutat es tenyeix d’un preciós color daurat. Vaig tenir ocasió de realitzar la visita guiada el divendres 28 de febrer a la tarda i us adjunto algunes fotografies de les vistes. També comentar que durant la meva primera visita, per falta de temps, no vaig poder veure l’exposició de la cripta però en aquesta segona ocasió sí que vaig poder visitar-la. Us la recomano!

Visitas nocturnas

A partir del 20 de marzo también se podrá visita la Basílica del Pi, gracias a dos tipos de iniciativas, lo que permitirá descubrir los entresijos de la iglesia y tener una visión privilegiada de la ciudad de noche.

Basílica del Pi secreta i misteriosa

Què inclou: Visita guiada a l’interior de la Basílica del Pi, focalitzada en la seva història més misteriosa i secreta. El recorregut finalitza a dalt del campanar, per observar les vistes de Barcelona de nit, i tot això acompanyat d’una copa de cava.
Horari: Divendres a les 20:00h i dissabtes a les 21:00h.
Preu: 19,00€.
Reserves: 933 184 743.

El Campanari del Pi nocturn

Es tracta d’una experiència sensorial a dalt del campanar de la Basílica del Pi (no inclou visita guiada).

Què inclou: Música en directe, projeccions audiovisuals, copa de cava, vistes de Barcelona de nit i moltes sorpreses més.
Horari: A partir de l’abril.
Preu: 25,00€ – 29,00€.
Reserves: 933 184 743.

La reserva prèvia és obligatoria
Per a les visites guiades i l’experiència sensorial no us oblideu de fer la reserva prèvia, contactant per telèfon o email amb la basílica, ja que resulta recomanable al tractar-se d’una visita que es fa en grups reduïts.

capvespre des del campanar

Galeria de fotografies

Mapa i resumeixen

Visita guiada a Santa Maria del Pi
basilicadelpi.com
Adreça: plaça del Pi, 7.
Telèfon: 933 184 743.
Email: info@basilicadelpi.com.
Com arribar-hi?

Metro: Liceu (línia 3) la més propera. Jaume I (línia 4) i Catalunya (línia 1 i 3).
Autobús: 14 i 59 els que deixen més a prop. Uns altres: 16, 17, 41, 42, 55, 141 i autobús turístic.
Renfe: Pl. Catalunya.
A peu: es pot arribar a peu si us trobeu pel centre de la ciutat.

Favoritos