Col·legi de les Teresianes de Barcelona

El Col·legi de les Teresianas (1887-1889), també anomenat Col·legi Teresià i un dels primers treballs de gran importància de l’arquitecte modernista Antoni Gaudí es troba a la part alta de Barcelona, concretament al carrer Ganduxer del barri de Sarrià – Sant Gervasi, en aquella època una localitat independent de Barcelona.

Informació sobre el Col·legi de les Teresianes de Barcelona

El col·legi va ser ideat per Sant Enrique de Ossó, sacerdot i fundador de la Congregació de les Germanes de la Companyia de Santa Teresa de Jesús i la persona que li va oferir el projecte a Antoni Gaudí quan els fonaments de la seva estructura ja comptaven amb una altura de 80 cm.

Les premisses clares que va rebre l’arquitecte en heretar el projecte van ser les de, sobretot, mantenir la sobrietat en les línies i formes del disseny original perquè, sobretot, evoquessin l’austeritat que promovia la congregació.

La façana del Col·legi de les Teresianes

Observant la seva façana, un de seguida s’adona que Antoni Gaudí va seguir en bona part les instruccions de projectar una construcció sòbria, sent clara mostra d’això el fet que continués usant el maó, un material econòmic, així com les línies rectes que predominen en tota la seva estructura.

Tot i això, Gaudí també es va prendre certes llicències, com la inclusió de les puntes que coronen la façana i on destaquen les torretes situades a les cantonades. Un altre afegit que Gaudí va fer sobre el disseny original a l’exterior de l’edifici va ser el cos de l’entrada, que sobresurt de la façana i on destaca l’escut de l’escola i l’ús de cristalls de diferents colors, preludi del canvi tan marcat d’estil entre l’exterior i l’interior de l’edifici.

L’interior de l’edifici

Si l’exterior de l’edifici ens recorda a l’arquitectura medieval, l’interior és tot el contrari, amb referències clares a l’estil gòtic i mudèjar. Això és degut a que Gaudí es va veure amb molta més llibertat treballant a l’interior de l’edifici, allunyat de possibles mirades crítiques, que en el seu exterior, molt més exposat.

De la seva planta baixa crida l’atenció la dimensió de l’amplada del passadís principal, més ample que la de les sales laterals, així com l’ús d’una sèrie d’arcs catenaris que a més del seu ús decoratiu també tenen la funció de descarregar en diferents punts el pes del pis superior i d’aquesta manera, aconseguir que s’aguanti.

¿A on van aquestes escales?

La resposta normal seria “a les golfes” o “a un altre pis” però en el cas de Gaudí no tot és tan obvi. I és que en la primera planta del col·legi es troben unes escales que, en realitat, no porten a cap lloc. Simplement es tracta d’un petit joc de l’arquitecte amb l’espai i que també va posar en pràctica en alguna altra de les seves obres, com és el cas del Palau Güell.

Igual que a la resta d’obres de Gaudí, de seguida s’observa l’obsessió de l’arquitecte per aprofitar al màxim la llum natural de l’exterior, construint per a tal efecte diferents atris que permetessin el pas de la llum, tant a les plantes superiors com a la planta baixa.

Altres petjades clarament Gaudinianes són l’ús del ferro forjat i la presència dels arcs parabòlics, visibles en els passadissos de la primera planta de l’edifici. També crida l’atenció el bosc de pilars del primer pis, que és un exemple més de com Gaudí mirava d’aplicar a cadascuna de les seves obres formes pròpies de la naturalesa.

Galeria fotogràfica

Mapa

Mapa més gran